dimarts, 5 de març del 2013
ENRIC LARREULA
L'escriptor Enric Larreula ens narra la seva biografia a través del recull de gravacions del Projecte Memoro. Us mostrem un d'ells i us deixem l'enllaç per poder visionar la resta.
El noi que somiava amb espais oberts - Enric Larreula - The MEMORO Project
http://www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=2679
Vaig néixer als carrers estrets de la Barcelona vella l'any 1941. Als 14 anys em vaig posar a treballar en una fàbrica. Després vaig fer feines diverses, fins que la preocupació per la situació d'opressió lingüística que vivia Catalunya, i que en algunes zones encara viu, em va vincular al moviment ciutadà que treballava per portar la llengua catalana a les escoles.
Quan ja tenia 35 anys vaig poder anar a la Universitat. Em vaig llicenciar en Filologia Catalana. I ja fa anys que treballo a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament a això m'han publicat prop d'un centenar de llibres de contes i novel·les per a infants, per a joves i també per a adults. He rebut diversos premis literaris i part de la meva obra s'ha traduït a 11 idiomes diferents.
Sóc mestre de mestres i la meva feina és fer que els meus alumnes i la gent en general s'estimin la llengua. Aquest fet ha condicionat la meva manera d'escriure.
Quan era jove, si les circumstàncies haguessin estat unes altres, segurament hauria triat dedicar-me a la biologia, a la Terra, a la vida... El tema de la llengua em va venir afegit. Em vaig trobar en un país que lluitava per la seva llengua i aquest fet em va empènyer a estudiar filologia. Però se me'n va el cor quan veig per la televisió programes de defensa de la Terra o de defensa dels animals.
I precisament aquests dos temes - la defensa de la llengua i la defensa de la Terra - són els eixos bàsics de la meva obra.
El noi que somiava amb espais oberts - Enric Larreula - The MEMORO Project
http://www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=2679
L'Enric ha escrit...
Biografia
Vaig néixer als carrers estrets de la Barcelona vella l'any 1941. Als 14 anys em vaig posar a treballar en una fàbrica. Després vaig fer feines diverses, fins que la preocupació per la situació d'opressió lingüística que vivia Catalunya, i que en algunes zones encara viu, em va vincular al moviment ciutadà que treballava per portar la llengua catalana a les escoles.
Quan ja tenia 35 anys vaig poder anar a la Universitat. Em vaig llicenciar en Filologia Catalana. I ja fa anys que treballo a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament a això m'han publicat prop d'un centenar de llibres de contes i novel·les per a infants, per a joves i també per a adults. He rebut diversos premis literaris i part de la meva obra s'ha traduït a 11 idiomes diferents.
Com escric
Sóc mestre de mestres i la meva feina és fer que els meus alumnes i la gent en general s'estimin la llengua. Aquest fet ha condicionat la meva manera d'escriure.
Quan era jove, si les circumstàncies haguessin estat unes altres, segurament hauria triat dedicar-me a la biologia, a la Terra, a la vida... El tema de la llengua em va venir afegit. Em vaig trobar en un país que lluitava per la seva llengua i aquest fet em va empènyer a estudiar filologia. Però se me'n va el cor quan veig per la televisió programes de defensa de la Terra o de defensa dels animals.
I precisament aquests dos temes - la defensa de la llengua i la defensa de la Terra - són els eixos bàsics de la meva obra.
Quan escric tinc molta cura de la llengua que
utilitzo; tinc en compte si es tracta d'un text dirigit als més petits o d'un
escrit que han d'entendre els adults. No escric mai a la babalà, sinó que poso
els cinc sentits per intentar que la llengua sigui l'adequada i, quan al cap
d'uns anys m'ho torna a llegir, encara en canviaria alguna paraula o alguna
estructura. Reviso moltes vegades tot allò que escric abans de donar-ho per bo.
No tinc pressa per acabar allò que escric i per això m'ho miro i m'ho remiro.
No tinc pressa perquè el lloc on haig d'anar no tanquen a cap hora. Escric
perquè m'agrada escriure, i escric en la mesura que em surten les idees: quan
no en tinc, no escric.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)